VA
stringlengths 1
4.5k
| ES
stringlengths 1
4.51k
| source
stringlengths 14
17
|
|---|---|---|
El representant de l'Institut brasiler, Elson Longo, ha recordat durant la seva intervenció que ambdues institucions “porten més d'una vintena d'anys treballant juntes, i que aquesta estreta col·laboració ha servit per obrir noves perspectives de recerca”. Per la seva banda el rector de l’UJI, Vicent Climent, espera que la “trajectòria de suport mutu iniciada abans que l’UJI fos universitat serveixi per a llançar nous projectes en un àmbit molt prometedor com el dels materials i la nanotecnologia”.
|
El representante del Instituto brasileño, Elson Longo, ha recordado durante su intervención que ambas instituciones “llevan más de una veintena de años trabajando juntas, y que esta estrecha colaboración ha servido para abrir nuevas perspectivas de investigación”. Por su parte el rector de la UJI, Vicent Climent, espera que la “trayectoria de apoyo mutuo iniciada antes de que la UJI fuera universidad sirva para lanzar nuevos proyectos en un ámbito muy prometedor como el de los materiales y la nanotecnología”.
|
noticia7968.jsonl
|
L'acte ha comptat amb la participació del vicerector de Recerca i Doctorat, Antonio Barba; el professor Agustín Escardino; el director del Departament de Química Física i Analítica, Vicente Sixte Safont, i el professor Juan Andrés Bort, del Grup de Química Teòrica i Computacional.
|
El acto ha contado con la participación del vicerrector de Investigación y Doctorado, Antonio Barba; el profesor Agustín Escardino; el director del Departamento de Química Física y Analítica, Vicente Sixte Safont, y el profesor Juan Andrés Bort, del Grupo de Química Teórica y Computacional.
|
noticia7968.jsonl
|
Imatges de l’acte: http://ujiapps.uji.es/com/fotonoticies/arxiu/2014/12/09/conveni-inctmn-brasil/
|
Imágenes del acto: http://ujiapps.uji.es/com/fotonoticies/arxiu/2014/12/09/conveni-inctmn-brasil/
|
noticia7968.jsonl
|
La Universitat Jaume I de Castelló obri del 29 al 31 de juliol de 2019 el termini per a sol·licitar alguna de les places vacants en primer curs per a vuit dels graus oficials que ofereix la universitat pública de Castelló en el curs 2019-2020, després de finalitzar el procés de convocatòria única de preinscripció.
|
La Universitat Jaume I de Castelló abre del 29 al 31 de julio de 2019 el plazo para solicitar alguna de las plazas vacantes en primer curso para ocho de los grados oficiales que ofrece la universidad pública de Castelló en el curso 2019-2020, después de finalizar el proceso de convocatoria única de preinscripción.
|
noticia4065.jsonl
|
A l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals es podrà optar a les places vacants dels graus en Arquitectura Tècnica; Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, i Enginyeria Elèctrica.
|
En la Escuela Superior de Tecnología y Ciencias Experimentales se podrá optar a las plazas vacantes de los grados en Arquitectura Técnica; Ingeniería Agroalimentaria y del Medio Rural, e Ingeniería Eléctrica.
|
noticia4065.jsonl
|
A la Facultat de Ciències Humanes i Socials hi ha vacants en els graus en Humanitats: Estudis Interculturals, i Història i Patrimoni, mentre que a la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, han quedat vacants en els graus en Finances i Comptabilitat, en Gestió i Administració Pública i en Turisme.
|
En la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales hay vacantes en los grados en Humanidades: Estudios Interculturales, e Historia y Patrimonio, mientras que en la Facultad de Ciencias Jurídicas y Económicas, han quedado vacantes en los grados en Finanzas y Contabilidad, en Gestión y Administración Pública y en Turismo.
|
noticia4065.jsonl
|
Les persones interessades han de presentar una sol·licitud telemàtica, amb la documentació acreditativa del compliment dels requisits d'accés, en l'adreça: https://www.uji.es/serveis/sgde/base/actual/procesos/preinscripcio/grau/vacants/. Els criteris d'aplicació de plaça seran els mateixos que els de preinscripció (convocatòria i nota). El dia 9 de setembre es publicarà en la pàgina web de l’UJI la relació d’estudiantat admès i exclòs. Les persones admeses s’hauran de matricular els dies 9, 10 i 11 de setembre.
|
Las personas interesadas deben presentar una solicitud telemática, con la documentación acreditativa del cumplimiento de los requisitos de acceso en la dirección: https://www.uji.es/serveis/sgde/base/actual/procesos/preinscripcio/grau/vacants/. Los criterios de aplicación de plaza serán los mismos que los de preinscripción (convocatoria y nota). El día 9 de septiembre se publicará en la página web de la UJI la relación de estudiantado admitido y excluido. Las personas admitidas se tendrán que matricular los días 9, 10 y 11 de septiembre.
|
noticia4065.jsonl
|
La Càtedra INCREA de la Universitat Jaume I presenta el programa 5UCV Mentoring dirigit a 5 estudiants o titulats de l’UJI per a la tutorización de la seua idea de negoci. Els interessats i interessades poden presentar la seua candidatura fins al 3 de març de 2017 proposant el nom de la persona que desitjarien que els assessorara. El programa forma part de les activitats relacionades amb el Campus Emprenedor Innovador en el qual participen les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
|
La Cátedra INCREA de la Universitat Jaume I presenta el programa 5UCV Mentoring dirigido a 5 estudiantes o titulados de la UJI para la tutorización de su idea de negocio. Los interesados e interesadas pueden presentar su candidatura hasta el 3 de marzo de 2017 proponiendo el nombre de la persona que desearían que les asesorara. El programa forma parte de las actividades relacionadas con el Campus Emprendedor Innovador en el que participan las cinco universidades públicas de la Comunitat Valenciana.
|
noticia6227.jsonl
|
El programa cerca afavorir una transmissió de coneixements i experiència efectiva que ajude al desenvolupament de projectes emprenedors. La mentoria és una relació de desenvolupament personal i professional en la qual una persona més experimentada professionalment (mentor) ajuda a una altra amb menor coneixement (mentorat). La novetat del programa és que l'estudiant pot escollir al mentor amb el qual vol treballar i la universitat establirà el contacte.
|
El programa busca favorecer una transmisión de conocimientos y experiencia efectiva que ayude al desarrollo de proyectos emprendedores. La mentoría es una relación de desarrollo personal y profesional en la cual una persona más experimentada profesionalmente (mentor) ayuda a otra con menor conocimiento (mentorado). La novedad del programa es que el estudiante puede escoger al mentor con el que quiere trabajar y la universidad establecerá el contacto.
|
noticia6227.jsonl
|
Els interessats a presentar la seua candidatura al programa han de tenir una idea de negoci ben treballada i presentar el formulari d'inscripció.
|
Los interesados en presentar su candidatura al programa han de tener una idea de negocio bien trabajada y presentar el formulario de inscripción.
|
noticia6227.jsonl
|
Més informació
|
Más información
|
noticia6227.jsonl
|
Els dos professionals mèdics que han participat en la conferència inaugural del curs d’estiu teòric-pràctic «Salut Global i Cooperació Internacional: aplicant el coneixement», Manuel Linares Rufo i Clara Crespillo Andújar, de la Fundació io, han assegurat que «el futur de la medicina és col·laboratiu i que el personal sanitari té una responsabilitat per adaptar-se a les demandes dels pacients» i incorporar les innovacions tecnològiques a la rutina diària.
|
Los dos profesionales médicos que han participado en la conferencia inaugural del curso de verano teórico-práctico «Salud Global y Cooperación Internacional: aplicando el conocimiento», Manuel Linares Rufo y Clara Crespillo Andújar, de la Fundación io, han asegurado que «el futuro de la medicina es colaborativo y que el personal sanitario tiene una responsabilidad para adaptarse a las demandas de los pacientes» e incorporar las innovaciones tecnológicas a la rutina diaria.
|
noticia5862.jsonl
|
En la primera part de la conferència «Big-data, retispot, microspot, malariaspot.... Aplicant la tecnologia a la salut i a la cooperació internacional» l’especialista en Microbiologia Clínica i en Medicina Familiar i Comunitària Manuel Linares ha indicat que «és necessari que els professionals s’adapten a l’entorn» i que faciliten l’experiència als usuaris, perquè «es fa molt bona teoria però no sabem transmetre-la als pacients, qui utilitzen camins diferents del nostre per la recerca d’informació».
|
En la primera parte de la conferencia «Big-fecha, retispot, microspot, malariaspot.... Aplicando la tecnología a la salud y a la cooperación internacional» el especialista en Microbiología Clínica y en Medicina Familiar y Comunitaria Manuel Linares ha indicado que «es necesario que los profesionales se adapten al entorno» y que faciliten la experiencia a los usuarios, porque «se hace muy buena teoría pero no sabemos transmitirla a los pacientes, quienes utilizan caminos diferentes del nuestro para la búsqueda de información».
|
noticia5862.jsonl
|
El doctor ha comentat que cal anar cap a una sanitat única (one health), formada per un equip híbrid que permeta avançar en els reptes innovadors de la «e-health», emmarcada dins de la web 5.0, en què prevalen els sentits i les emocions. Una de les qüestions més importants per ell és «aconseguir incloure els nostres coneixements en l’acció» i donar resposta a les preguntes i dubtes que es plantegen els pacients quan pateixen una malaltia.
|
El doctor ha comentado que hay que ir hacia una sanidad única (one health), formada por un equipo híbrido que permita avanzar en los retos innovadores de la «e-health», enmarcada dentro de la web 5.0, en la que prevalecen los sentidos y las emociones. Una de las cuestiones más importantes para el es «conseguir incluir nuestros conocimientos en la acción» y dar respuesta a las preguntas y dudas que se plantean los pacientes cuando sufren una enfermedad.
|
noticia5862.jsonl
|
Respecte al futur, el president de la Fundació io ha aventurat algunes de les professions més demandades com la genètica, la policia del clima, el cirurgià d’augment de memòria o l’especialista en ètica científica i que proliferaran les patologies vinculades amb l’ús del mòbil. Linares ha tancat la seua intervenció indicant que «és el moment de prevenir la desigualtat» i que la missió és «conjugar les noves tecnologies».
|
Respecto al futuro, el presidente de la Fundación io ha aventurado algunas de las profesiones más demandadas como la genética, la policía del clima, el cirujano de aumento de memoria o el especialista en ética científica y que proliferarán las patologías vinculadas con el uso del móvil. Linares ha cerrado su intervención indicando que «es el momento de prevenir la desigualdad» y que la misión es «conjugar las nuevas tecnologías».
|
noticia5862.jsonl
|
A continuació, l’especialista en Medicina Interna Clara Crespillo ha realitzat un recorregut sobre les eines que poden facilitar la gestió sanitària. La primera es situaria en el camp de la logística, amb l’ús de drons per fer arribar material sanitari a zones de difícil accés o amb falta de transport regular. La comunicació seria la segona eina que caldria potenciar, l’ús de la tecnologia per ajudar a fer diagnòstics a distància; les xarxes socials que poden facilitar l’extensió de missatges educatius o d’alerta; les xarxes col·laboratives per aglutinar la informació respecte a un tema o el foment de les fonts fiables.
|
A continuación, la especialista en Medicina Interna Clara Crespillo ha realizado un recorrido sobre las herramientas que pueden facilitar la gestión sanitaria. La primera se situaría en el campo de la logística, con el uso de drones para hacer llegar material sanitario a zonas de difícil acceso o con falta de transporte regular. La comunicación sería la segunda herramienta que habría que potenciar, el uso de la tecnología para ayudar a hacer diagnósticos a distancia; las redes sociales que pueden facilitar la extensión de mensajes educativos o de alerta; las redes colaborativas para aglutinar la información respecto a un tema o el fomento de las fuentes fiables.
|
noticia5862.jsonl
|
En tercer lloc se situaria la impressió 3D, que permet la creació de material sanitari i per últim l’aplicació de la intel·ligència artificial, que serviria per realitzar determinades rutines i oferir als professionals temps per dedicar a altres tasques. La doctora Crespillo ha finalitzat la seua intervenció assegurant que el futur ens presenta «una medicina més personalitzada i interessada en la prevenció de riscos i reducció de costos».
|
En tercer lugar se situaría la impresión 3D, que permite la creación de material sanitario y por último la aplicación de la inteligencia artificial, que serviría para realizar determinadas rutinas y ofrecer a los profesionales tiempos para dedicar a otras tareas. La doctora Crespillo ha finalizado su intervención asegurando que el futuro nos presenta «una medicina más personalizada e interesada en la prevención de riesgos y reducción de costes».
|
noticia5862.jsonl
|
El curs teòric-pràctic «Salut Global i Cooperació Internacional: aplicant el coneixement» ha sigut inaugurat per la vicerectora d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa, Pilar García Agustín i en la seua organització col·laboren institucions com la Fundación IO, el projecte viajarseguro.org, Farmamundi, Cooperativa Salus i Creu Roja Espanyola.
|
El curso teórico-práctico «Salud Global y Cooperación Internacional: aplicando el conocimiento» ha sido inaugurado por la vicerrectora de Estudiantes, Ocupación e Innovación Educativa, Pilar García Agustín y en su organización colaboran instituciones como la Fundación IO, el proyecto viajarseguro.org, Farmamundi, Cooperativa Salus y Cruz Roja Española.
|
noticia5862.jsonl
|
Imatges: http://www.uji.es/com/fotonoticies/arxiu/2017/07/cursos-estiu-17-curs-4/
|
Imatges: http://www.uji.es/com/fotonoticies/arxiu/2017/07/cursos-estiu-17-curs-4/
|
noticia5862.jsonl
|
Vídeo de la conferència: http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=2427&lg=
|
Vídeo de la conferència: http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=2427&lg=
|
noticia5862.jsonl
|
El Grau en Disseny Industrial i Desenvolupament de Productes de la Universitat Jaume I ha celebrat un cicle de conferències a la Llotja del Cànem que, sota el títol «Dissenyar el futur», ha abordat els reptes de futur del grau i les eixides professionals de l’estudiantat a través de l’experiència de dissenyadors de renom i d’antics estudiants de l’UJI.
|
El Grado en Diseño Industrial y Desarrollo de Productos de la Universitat Jaume I ha celebrado un ciclo de conferencias en la Llotja del Cànem que, bajo el título «Diseñar el futuro», ha abordado los retos de futuro del grado y las salidas profesionales del estudiantado a través de la experiencia de diseñadores de renombre y de antiguos estudiantes de la UJI.
|
noticia7358.jsonl
|
Julia Galán, sotsdirectora del grau, ha sigut l’encarregada d’obrir el cicle fent un repàs de les diferents opcions de futur de l’estudiantat que finalitza aquests estudis. Així, Galán ha destacat les múltiples eixides com ara la creació d’empreses de disseny, el disseny gràfic, la docència, consultories i assessories de disseny, etc.
|
Julia Galán, subdirectora del grado, ha sido la encargada de abrir el ciclo haciendo un repaso de las diferentes opciones de futuro del estudiantado que finaliza estos estudios. Así, Galán ha destacado sus múltiples salidas como la creación de empresas de diseño, el diseño gráfico, la docencia, consultorías y asesorías de diseño, etc.
|
noticia7358.jsonl
|
A més, ha posat èmfasi en la preparació puntera que tenen els egressats de l’UJI gràcies a les bones instal·lacions, l’aprenentatge de tècniques innovadores que després poden aplicar a la industria de l’entorn i el contacte constant de la titulació amb empreses i dissenyadors. En aquest sentit, ha subratllat la importància de la participació en concursos i fires per a visibilitzar el potencial de l’estudiantat. «Eixiu amb una preparació molt puntera i el valor dels nostres egressats és molt alt, atès que són dissenyadors amb estudis d’importància en l’àmbit internacional i treballen amb empreses de renom» ha afirmat Galán.
|
Además, ha puesto énfasis en la preparación puntera que tienen los egresados de la UJI gracias a las buenas instalaciones, el aprendizaje de técnicas innovadoras que después pueden aplicar a la industria del entorno y el contacto constante de la titulación con empresas y diseñadores. En este sentido, ha subrayado la importancia de la participación en concursos y ferias para visibilizar el potencial del estudiantado. «Salís con una preparación muy puntera y el valor de nuestros egresados es muy alto, dado que son diseñadores con estudios de importancia en el ámbito internacional y trabajan con empresas de renombre» ha afirmado Galán.
|
noticia7358.jsonl
|
A continuació, la dissenyadora Marisa Gallén ha oferit la conferència «L’espectacle està al carrer» en la qual ha mostrat treballs culturals del seu estudi. Així, Gallén ha afirmat que li agrada treballar per a la cultura perquè el client cultural és molt respectuós amb el creador i, tant ell com el seu públic, estan acostumats a una publicitat atractiva. A més, ha afegit que també proporciona als dissenyadors una plataforma de disseny experimental i innovador i és una oportunitat de posar el talent al servei de causes no comercials.
|
A continuación, la diseñadora Marisa Gallén ha ofrecido la conferencia «El espectáculo está en la calle» en la que ha mostrado trabajos culturales de su estudio. Así, Gallén ha afirmado que le gusta trabajar para la cultura porque el cliente cultural es muy respetuoso con el creador y, tanto él como su público, están acostumbrados a una publicidad atractiva. Además, ha añadido que también proporciona a los diseñadores una plataforma de diseño experimental e innovador y es una oportunidad de poner el talento al servicio de causas no comerciales.
|
noticia7358.jsonl
|
En aquesta línia, ha destacat que els treballs culturals solen ser per a espais públics, molt visibles. «M’importa molt com es configura l’espai públic perquè el meu somni és massificar allò estètic, m’agradaria que el carrer fóra una font de plaer» ha apuntat la dissenyadora. Front a aquesta idea, ha afirmat que «el teló de fons que tenim quan anem pel carrer s’ha devaluat gràficament amb l’acumulació de senyals, colors, tipografies i rètols comercials. Tenim un paisatge urbà molt devaluat visualment».
|
En esta línea, ha destacado que los trabajos culturales suelen ser para espacios públicos, muy visibles. «Me importa mucho cómo se configura el espacio público porque mi sueño es masificar aquello estético, me gustaría que la calle sería una fuente de placer» ha apuntado la diseñadora. Frente a esta idea, ha afirmado que «el telón de fondo que tenemos cuando vamos por la calle se ha devaluado gráficamente con la acumulación de señales, colores, tipografías y rótulos comerciales. Tenemos un paisaje urbano muy devaluado visualmente».
|
noticia7358.jsonl
|
D’altra banda, Marc Ferrero, antic estudiant del grau, ha compartit amb els assistents la seua experiència d’enfrontar-se al món laboral una vegada finalitzats els estudis. Ferrero ha aconsellat als alumnes participar en fires i concursos per donar-te a conèixer i per adquirir experiència a un nivell més professional. «Hi ha moltes possibilitats tan sols cal moure’s, cridar a moltes portes i perdre la por» ha assenyalat.
|
Por otra parte, Marc Ferrero, antiguo estudiante del grado, ha compartido con los asistentes su experiencia de enfrentarse al mundo laboral una vez finalizados los estudios. Ferrero ha aconsejado a los alumnos participar en ferias y concursos para darte a conocer y para adquirir experiencia a un nivel más profesional. «Hay muchas posibilidades tan sólo hay que moverse, llamar a muchas puertas y perder el miedo» ha señalado.
|
noticia7358.jsonl
|
El cicle es completarà amb la conferencia «Dissenyar amb elegància divertida» de José Manuel Ferrero, director creatiu d’estudi{H}ac, el 22 d’octubre a les 19 hores en la Llotja del Cànem.
|
El ciclo se completará con la conferencia «Diseñar con elegancia divertida» de José Manuel Ferrero, director creativo de estudi{H}ac, el 22 de octubre a las 19 horas en la Llotja del Cànem.
|
noticia7358.jsonl
|
La Biblioteca i el Servei d'Esports de la Universitat Jaume I, els dos serveis que tenen certificat el seu Sistema de Gestió de la Qualitat segons la Norma ISO 9001:2015, han renovat en 2022 la seua certificació amb una validesa de tres anys més, és a dir, fins a 2025.
|
La Biblioteca y el Servicio de Deportes de la Universitat Jaume I, los dos servicios que tienen certificado su Sistema de Gestión de la Calidad según la Norma ISO 9001:2015, han renovado en 2022 su certificación con una validez de tres años más, es decir, hasta 2025.
|
noticia1534.jsonl
|
El mes d'abril passat, la Biblioteca, per mitjà d'una auditoria externa d'AENOR, va renovar la certificació del seu Sistema de Gestió de la Qualitat que abasta els serveis d'adquisició, arxiu, consulta, tant en sala com en xarxa, i préstec de material documental.
|
El pasado mes de abril, la Biblioteca, por medio de una auditoría externa de AENOR, renovó la certificación de su Sistema de Gestión de la Calidad que abarca los servicios de adquisición, archivo, consulta, tanto en sala como en red, y préstamo de material documental.
|
noticia1534.jsonl
|
La Biblioteca compta, des de l'any 2004, amb un sistema de gestió de la qualitat ISO 9001 i va ser la segona universitat espanyola a certificar-se. La renovació del sistema de gestió de la qualitat permet controlar i millorar la gestió mitjançant una actualització i seguiment de la documentació. Els seus punts més forts són l'edifici, el compromís del personal i una bona cooperació bibliotecària.
|
La Biblioteca cuenta, desde el año 2004, con un sistema de gestión de la calidad ISO 9001 y fue la segunda universidad española en certificarse. La renovación del sistema de gestión de la calidad permite controlar y mejorar la gestión mediante una actualización y seguimiento de la documentación. Sus puntos más fuertes son el edificio, el compromiso del personal y una buena cooperación bibliotecaria.
|
noticia1534.jsonl
|
Per part seua, el Servei d'Esports ha realitzat al juny l'auditoria externa a través d’AENOR del Sistema de Gestió de la Qualitat del seu servei en la qual s'ha comprovat l'estat d'implantació d'aquest pel que fa als requisits especificats en la norma de referència. L'abast del certificat inclou la gestió de competicions esportives, d'activitats esportives d'ús lliure, d'activitats esportives organitzades i el disseny i impartició de cursos de formació esportiva.
|
Por su parte, el Servicio de Deportes, ha realizado en junio la auditoria externa a través de AENOR del Sistema de Gestión de la Calidad de su servicio en la que se ha comprobado el estado de implantación del mismo respecto a los requisitos especificados en la norma de referencia. El alcance del certificado abarca la gestión de competiciones deportivas, de actividades deportivas de uso libre, de actividades deportivas organizadas y el diseño e impartición de cursos de formación deportiva.
|
noticia1534.jsonl
|
El Servei d'Esports va obtenir per primera vegada aquesta certificació l'any 2004 i l'ha mantinguda des de llavors, i va ser en aqueix moment el primer Servei d'Esports d'una universitat europea a aconseguir-lo. Aquesta certificació acredita la qualitat dels serveis que el Servei d'Esports de l'UJI ofereix als seus usuaris i usuàries i les seues instal·lacions esportives.
|
El Servicio de Deportes obtuvo por primera vez esta certificación en el año 2004 y la ha mantenido desde entonces, siendo en ese momento el primer Servicio de Deportes de una universidad europea en conseguirlo. Esta certificación acredita la calidad de los servicios que el Servicio de Deportes de la UJI ofrece a sus usuarios y usuarias y sus instalaciones deportivas.
|
noticia1534.jsonl
|
Cal assenyalar que els dos informes de les auditories destaquen com a punt fort la implicació i accessibilitat de tot el personal durant el procés d'auditoria.
|
Cabe señalar que ambos informes de las auditorías destacan como punto fuerte la implicación y accesibilidad de todo el personal durante el proceso de auditoría.
|
noticia1534.jsonl
|
Més informació: https://www.uji.es/serveis/opaq/base/gestio-qualitat/iso/
|
Más información: https://www.uji.es/serveis/opaq/base/gestio-qualitat/iso/
|
noticia1534.jsonl
|
Les injustícies i les desigualtats presents al món han provocat que milers de ciutadans i ciutadanes reivindiquin els seus drets a través dels moviments socials, especialment des de 2011 que s'han reactivat les protestes ciutadanes a nivell internacional.
|
Las injusticias y las desigualdades presentes en el mundo han provocado que miles de ciudadanos y ciudadanas reivindiquen sus derechos a través de los movimientos sociales, especialmente desde 2011 que se han reactivado las protestas ciudadanas a nivel internacional.
|
noticia8144.jsonl
|
Diversos grups de recerca i entitats de la Universitat Jaume I de Castelló han organitzat per al mes de maig de 2015 un Congrés Internacional de Comunicació, Societat Civil i Canvi Social participatiu en el qual es donaran cita perfils professionals de comunicació, ONG, moviments socials, investigadors i acadèmics dels camps de la comunicació, la societat civil i el canvi social.
|
Diversos grupos de investigación y entidades de la Universitat Jaume I de Castellón han organizado para el mes de mayo de 2015 un Congreso Internacional de Comunicación, Sociedad Civil y Cambio Social participativo en el que se darán cita perfiles profesionales de comunicación, ONG, movimientos sociales, investigadores y académicos de los campos de la comunicación, la sociedad civil y el cambio social.
|
noticia8144.jsonl
|
El congrés pretén identificar, analitzar i recuperar els factors d'èxit en la comunicació per al canvi social. Es prestarà especial atenció a les tendències comunicatives dels moviments socials que han aflorat durant els últims anys en diverses parts del món. Les persones interessades a realitzar alguna aportació científica vinculada a aquestes temàtiques tenen de termini fins al 12 d'octubre de 2014 per presentar els seus abstracts.
|
El congreso pretende identificar, analizar y recuperar los factores de éxito en la comunicación para el cambio social. Se prestará especial atención a las tendencias comunicativas de los movimientos sociales que han aflorado durante los últimos años en diversas partes del mundo. Las personas interesadas en realizar alguna aportación científica vinculada a estas temáticas tienen de plazo hasta el 12 de octubre de 2014 para presentar sus abstracts.
|
noticia8144.jsonl
|
El congrés s'emmarca en una llarga trajectòria de recerca i iniciatives per al canvi social. En aquest sentit, es configura com la cinquena edició del Fòrum Educació, Comunicació i Ciutadania, els 20 anys del Màster en Estudis Internacionals de Paz, Conflictes i Desenvolupament de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Paz (IUDESP) de la Universitat Jaume I de Castelló i la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, així com de continuïtat i diàleg amb les quatre edicions que ja s'han celebrat del Congrés d'Educació per al Desenvolupament en el marc de l'Institut d'Estudis sobre Desenvolupament i Cooperació Internacional HEGOA.
|
El congreso se enmarca en una larga trayectoria de investigación e iniciativas para el cambio social. En este sentido, se configura como la quinta edición del Foro Educación, Comunicación y Ciudadanía, los 20 años del Máster en Estudios Internacionales de Paz, Conflictos y Desarrollo del Instituto Interuniversitario de Desarrollo Social y Paz (IUDESP) de la Universitat Jaume I de Castellón y la Cátedra UNESCO de Filosofía para la Paz, así como de continuidad y diálogo con las cuatro ediciones que ya se han celebrado del Congreso de Educación para el Desarrollo en el marco del Instituto de Estudios sobre Desarrollo y Cooperación Internacional HEGOA.
|
noticia8144.jsonl
|
Més informació: www.comunicambio2015.uji.es
|
Más información: www.comunicambio2015.uji.es
|
noticia8144.jsonl
|
Cada 21 d'octubre des de fa una dècada se celebra el Dia Mundial de l’Estalvi Energètic amb la intenció de conscienciar sobre l’eficiència energètica i la necessitat de conservar els recursos naturals. Amb aquest objectiu, la Universitat Jaume I fa anys que està desplegant mesures d’estalvi en el consum i, a més, en 2020 va dissenyar una bateria d’actuacions per a la rehabilitació energètica dels edificis i l’ús d’energies renovables dins del compromís institucional per la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.
|
Cada 21 de octubre desde hace una década se celebra el Día Mundial del Ahorro Energético con la intención de concienciar sobre la eficiencia energética y la necesidad de conservar los recursos naturales. Con este objetivo, la Universitat Jaume I lleva años desplegando medidas de ahorro en el consumo y, además, en 2020 diseñó una batería de actuaciones para la rehabilitación energética de los edificios y el uso de energías renovables dentro del compromiso institucional por la sostenibilidad y la lucha contra el cambio climático.
|
noticia1332.jsonl
|
Una d’aquestes accions prioritàries ha sigut la instal·lació de panells solars. De fet, en aquests dos últims anys l’UJI ha ampliat la xarxa de parcs solars amb què compta el campus, el que ha permès quintuplicar la producció d’energia solar fotovoltaica per a l’autoconsum dels edificis.
|
Una de estas acciones prioritarias ha sido la instalación de paneles solares. De hecho, en estos dos últimos años la UJI ha ampliado la red de parques solares con que cuenta el campus, lo que ha permitido quintuplicar la producción de energía solar fotovoltaica para el autoconsumo de los edificios.
|
noticia1332.jsonl
|
Així, fins a l’any 2020, l’UJI comptava amb una potència instal·lada de 146,21 kilowatts, una capacitat que s’ha multiplicat fins als 742,74 kilowatts actuals amb la instal·lació de quatre nous parcs solars entre 2021 i 2022. Amb aquesta potència s'alimentaria una urbanització de l'ordre de 320 habitatges d'electrificació mitjana, a més de l’enllumenat públic, entre altres.
|
Así, hasta el año 2020, la UJI contaba con una potencia instalada de 146,21 kilovatios, una capacidad que se ha multiplicado hasta los 742,74 kilovatios actuales con la instalación de cuatro nuevos parques solares entre 2021 y 2022. Con esta potencia se alimentaría una urbanización del orden de 320 viviendas de electrificación media, además del alumbrado público, entre otros.
|
noticia1332.jsonl
|
Aquest augment s’emmarca en l’estratègia institucional que integra les actuacions per tal d’avançar en la sostenibilitat del campus i fer front a l’emergència climàtica i que es va dissenyar de manera col·laborativa a través del Grup de Treball per la Sostenibilitat i contra el Canvi Climàtic sota la direcció de l'aleshores Vicerectorat de Campus i Vida Saludable.
|
Este aumento se enmarca en la estrategia institucional que integra las actuaciones para avanzar en la sostenibilidad del campus y hacer frente a la emergencia climática y que se diseñó de manera colaborativa a través del Grupo de Trabajo por la Sostenibilidad y contra el Cambio Climático bajo la dirección del, entonces, Vicerrectorado de Campus y Vida Saludable.
|
noticia1332.jsonl
|
Arran d’aquest treball, l’Oficina Tècnica d’Obres i Projectes va planificar una bateria d’actuacions destinades a la rehabilitació energètica i el foment de les energies renovables i que inclouen millores en els sistemes de climatització i gestió, en l’aïllament de les cobertes dels edificis més antics, així com la instal·lació de nous parcs solars fotovoltaics.
|
A raíz de este trabajo, la Oficina Técnica de Obras y Proyectos planificó una batería de actuaciones destinadas a la rehabilitación energética y el fomento de las energías renovables y que incluyen mejoras en los sistemas de climatización y gestión, en el aislamiento de las cubiertas de los edificios más antiguos, así como la instalación de nuevos parques solares fotovoltaicos.
|
noticia1332.jsonl
|
Els quatre parcs solars que han entrat en funcionament sota aquesta planificació, ara liderada pel Vicerectorat d’Infraestructures i Sostenibilitat, són els instal·lats a les cobertes de l’edifici d’Esports i Serveis Centrals; a la Facultat de Ciències Humanes i Socials; als edificis departamentals de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques i a la segona fase de la Facultat de Ciències de la Salut. En conjunt, sumen una producció fotovoltaica de 614,60 kilowatts i, en tots els casos, aquestes instal·lacions fotovoltaiques estan destinades a l’autoconsum amb la finalitat de millorar l’eficiència energètica dels edificis i reduir-ne el consum de la xarxa.
|
Los cuatro parques solares que han entrado en funcionamiento bajo esta planificación, ahora liderada por el Vicerrectorado de Infraestructuras y Sostenibilidad, son los instalados en las cubiertas del edificio de Deportes y Servicios Centrales; en la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales; en los edificios departamentales de la Facultad de Ciencias Jurídicas y Económicas y en la segunda fase de la Facultad de Ciencias de la Salud. En conjunto, suman una producción fotovoltaica de 614,60 kilovatios y, en todos los casos, estas instalaciones fotovoltaicas están destinadas al autoconsumo con el fin de mejorar la eficiencia energética de los edificios y reducir el consumo de la red.
|
noticia1332.jsonl
|
A més, en aquests moments està en execució un nou parc solar fotovoltaic a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, una actuació que tindrà continuïtat en 2023, quan també estan projectades obres de millora de l’eficiència energètica i instal·lació de panells solars en l’edifici de l’Escola de Doctorat i Consell Social.
|
Además, en estos momentos está en ejecución un nuevo parque solar fotovoltaico en la Escuela Superior de Tecnología y Ciencias Experimentales, una actuación que tendrá continuidad en 2023, cuando también están proyectadas obras de mejora de la eficiencia energética e instalación de paneles solares en el edificio de la Escuela de Doctorado y Consejo Social.
|
noticia1332.jsonl
|
La Mesa de Responsabilitat Social de Castelló ha organitzat avui una trobada entre empreses i persones aturades per a intercanviar experiències i fomentar l'empleabilitat dels col·lectius amb major dificultat per a fer-se un buit en el mercat laboral. El tercer networking per a la cerca d'ocupació ha permès que 82 persones s'entrevisten amb 42 representants de recursos humans de firmes de la província per a rebre un assessorament especialitzat. De forma paral·lela, altres cinc empreses han impartit tallers formatius.
|
La Mesa de Responsabilidad Social de Castelló ha organizado hoy un encuentro entre empresas y personas desempleadas para intercambiar experiencias y fomentar la empleabilidad de los colectivos con mayor dificultad para hacerse un hueco en el mercado laboral. El tercer networking para la búsqueda de empleo ha permitido que 82 personas se entrevisten con 42 representantes de recursos humanos de firmas de la provincia para recibir un asesoramiento especializado. De forma paralela, otras cinco empresas han impartido talleres formativos.
|
noticia5962.jsonl
|
Les persones aturades han completat un intens itinerari alternant tres entrevistes laborals i quatre tallers formatius en cinc hores. Aturats de llarga durada, immigrants, persones amb discapacitat, joves aturats i persones d'ètnia gitana han defensat les seues capacitats laborals i compartit inquietuds professionals amb els tècnics per a generar oportunitats d'ocupació. «Trencar estereotips, generar confiança i fomentar habilitats i destreses per a la cerca d'un treball són els pilars fonamentals d'aquesta trobada, que suposa una oportunitat per a moltes persones que durant mesos no han tingut la possibilitat de fer una entrevista de treball», asseguren des de l'organització. La selecció dels perfils -atenent a les propostes presentades per les empreses- l'han dut a terme Fundació Globalis i les set entitats socials de la Mesa que compten amb servei d'ocupació: Fundació Síndrome de Down Castelló, ASPAS Castelló, Patim, Cáritas Diocesana Sogorb Castelló, Cocemfe Castelló, Fundació Secretariat Gitano i Creu Roja, aquesta última en el marc del projecte «Repte social empresarial: aliances per la inserció laboral».
|
Las personas desempleadas han completado un intenso itinerario alternando tres entrevistas laborales y cuatro talleres formativos en apenas cinco horas. Parados de larga duración, inmigrantes, personas con discapacidad, jóvenes desempleados y personas de etnia gitana han defendido sus capacidades laborales y compartido inquietudes profesionales con los técnicos para generar oportunidades de empleo. «Romper estereotipos, generar confianza y fomentar habilidades y destrezas para la búsqueda de un trabajo son los pilares fundamentales de este encuentro que supone una oportunidad para muchas personas que durante meses no han tenido la posibilidad de hacer una entrevista de trabajo», aseguran desde la organización. La selección de los perfiles -atendiendo a las propuestas presentadas por las empresas- la han llevado a cabo Fundación Globalis y las siete entidades sociales de la Mesa que cuentan con servicio de empleo: Fundación Síndrome de Down Castellón, ASPAS Castellón, Patim, Cáritas Diocesana Segorbe Castellón, COCEMFE Castellón, Fundación Secretariado Gitano y Cruz Roja, esta última en el marco del proyecto «Reto social empresarial: alianzas por la inserción laboral».
|
noticia5962.jsonl
|
El networking segueix creixent cada any. Quant a empreses, en aquesta edició s'ha doblat el nombre que van participar fa tres anys i s'ha incrementat en un 20% (de 34 a 42) respecte a l'edició anterior, la qual cosa ha permès augmentar en la mateixa mesura les persones aturades ateses. Una dada que posa en evidència l'interès que ha generat aquesta edició del networking és que més de la meitat de les firmes presents no formen part de la Mesa. «És tota una experiència poder conèixer de primera mà el potencial de persones que moltes vegades no tenen oportunitat d'entrar en els processos de selecció de les nostres empreses però que demostren un alt potencial i motivació». Cinc persones que van participar en l'edició anterior d'aquesta jornada van aconseguir un treball abans de finalitzar 2016.
|
El networking sigue creciendo cada año. En cuanto a empresas, en esta edición se ha doblado el número que participaron hace tres años y se ha incrementado en un 20% (de 34 a 42) respecto a la edición anterior, lo que ha permitido aumentar en la misma medida las personas desempleadas atendidas. Un dato que pone en evidencia el interés que ha generado esta edición del networking es que más de la mitad de las firmas presentes no forman parte de la Mesa. «Es toda una experiencia poder conocer de primera mano el potencial de personas que muchas veces no tienen oportunidad de entrar en los procesos de selección de nuestras empresas pero que demuestran un alto potencial y motivación». Cinco personas que participaron en la edición anterior de esta jornada lograron un trabajo antes de finalizar 2016.
|
noticia5962.jsonl
|
En els tallers formatius s'ha abordat com crear una empresa, s'han analitzat les fortaleses i també les actituds professionals, així com el valor del compromís en les relacions laborals i la cultura de l'organització i, finalment, com gestionar la marca personal en les xarxes socials.
|
En los talleres formativos se ha abordado cómo crear una empresa, se han analizado las fortalezas y también las actitudes profesionales, así como el valor del compromiso en las relaciones laborales y la cultura de la organización y, por último, cómo gestionar la marca personal en las redes sociales.
|
noticia5962.jsonl
|
Helix, UJI i Aspes han col·laborat en l'accessibilitat prestant sistemes FM amb bucle perquè persones sordes, que són usuàries de pròtesis auditives, puguen realitzar les entrevistes amb una millor audició.
|
Helix, UJI y Aspas han colaborado en la accesibilidad prestando sistemas FM con bucle para que personas sordas, que son usuarias de prótesis auditivas, puedan realizar las entrevistas con una mejor audición.
|
noticia5962.jsonl
|
La Mesa de Responsabilitat Social de Castelló naix el 2008 i en l'actualitat agrupa prop de quaranta grans empreses, pimes i microempreses, associacions professionals, entitats públiques i ONG que treballen en la província de Castelló.
|
La Mesa de Responsabilidad Social de Castellón nace en 2008 y en la actualidad agrupa a cerca de cuarenta grandes empresas, pymes y microempresas, asociaciones profesionales, entidades públicas y ONG que trabajan en la provincia de Castelló.
|
noticia5962.jsonl
|
Empreses i entitats que integren la Mesa de Responsabilitat Social de Castelló: Alcer Castellón, Ad Comunica, Afanías, Aspas Castellón, Autos Mediterráneo, BP Oil Refinería, Branding Road, Bricomart, Busines School, Cáritas Diocesana Segorbe Castellón, COCEMFE Castellón, Cruz Roja Española, Cuinatur, Esmalglass Itaca Grupo, Etnor, Ferro Spain, Fraternidad Muprespa, Fremap, Fundación Alzheimer, Fundación Síndorme Down Castellón, Gerse, Grupo Eulen, Hotel Luz Castellón, I.E. Recursos Humanos, Jabones Beltrán, LM Wind Power, Leroy Merlín, Objetivo Cero, Patim, Fundación Secretariado Gitano, UBE Corporation Europe, UJI i Unión de Mutuas.
|
Empresas y entidades que integran la Mesa de Responsabilidad Social de Castelló: Alcer Castellón, Ad Comunica, Afanías, Aspas Castellón, Autos Mediterráneo, BP Oil Refinería, Branding Road, Bricomart, Busines School, Cáritas Diocesana Segorbe Castellón, COCEMFE Castellón, Cruz Roja Española, Cuinatur, Esmalglass Itaca Grupo, Etnor, Ferro Spain, Fraternidad Muprespa, Fremap, Fundación Alzheimer, Fundación Síndorme Down Castellón, Gerse, Grupo Eulen, Hotel Luz Castellón, I.E. Recursos Humanos, Jabones Beltrán, LM Wind Power, Leroy Merlín, Objetivo Cero, Patim, Fundación Secretariado Gitano, UBE Corporation Europe, UJI y Unión de Mutuas.
|
noticia5962.jsonl
|
Empreses convidades que han participat en la tercera edició del networking: Adecco ETT, Argenta Cerámica SL, Becsa S.A.U, Decathlon, Fundación Randstad, GR2 Consulting, Grupoaldia, Grupo Navarra, Grupo Halcón Cerámicas, Huhtamaki, Hyfrema Hidro Fred Maestrat SL, Makro, Mediamarkt, Michavila Automoción, Muerde la Pasta SL, Randstad ETT, Urvisa Construcciones, Hybris Consulting, Fevecta, Mar Marketing y Comunicación.
|
Empresas invitadas que han participado en la tercera edición del Networking: Adecco ETT, Argenta cerámica SL, Becsa S.A.U, Decathlon, Fundación Randstad, GR2 Consulting, Grupoaldia, Grupo Navarra, Grupo Halcón Cerámicas, Huhtamaki, Hyfrema Hidro Fred Maestrat SL, Makro, Mediamarkt, Michavila Automoción, Muerde la Pasta SL, Randstad ETT, Urvisa Construcciones, Hybris Consulting, Fevecta, Mar Marketing y Comunicación.
|
noticia5962.jsonl
|
La fase de formació del Castelló Global Program impulsat pel Parc Científic, Tecnològic i Empresarial de la Universitat Jaume I, Espaitec, i la Diputació Provincial de Castelló, finalitzarà dimarts que ve 29 de setembre amb la presentació final de projectes i fòrum de finançament. Un esdeveniment dirigit a inversors privats i públics, firmes del Club d'empreses Castelló Global Program, entitats col·laboradores, empresaris i emprenedors de la província de Castelló, on conèixer amb detall cada iniciativa empresarial participant en la tercera edició.
|
La fase de formación del Castellón Global Program impulsado por el Parque Científico, Tecnológico y Empresarial de la Universitat Jaume I, Espaitec, y la Diputación Provincial de Castellón, finalizará el próximo martes 29 de septiembre con la presentación final de proyectos y foro de financiación. Un evento dirigido a inversores privados y públicos, firmas del Club de Empresas Castellón Global Program, entidades colaboradoras, empresarios y emprendedores de la provincia de Castellón, donde conocer con detalle cada iniciativa empresarial participante en la tercera edición.
|
noticia7424.jsonl
|
Per part de la Diputació de Castelló l'esdeveniment comptarà amb la participació de Salvador Aguilella, diputat de Promoció Econòmica, i Carmen Vilanova, responsable de l'Àrea de Promoció Econòmica, Relacions Internacionals i Promoció Ceràmica. Per part d’Espaitec assistiran Paco Negre, director General, i de David Cabedo, responsable Acadèmic.
|
Por parte de la Diputación de Castellón el evento contará con la participación de Salvador Aguilella, diputado de Promoción Económica, y Carmen Vilanova, responsable del Área de Promoción Económica, Relaciones Internacionales y Promoción Cerámica. Por parte de Espaitec asistirán Paco Negre, director General, y de David Cabedo, responsable Académico.
|
noticia7424.jsonl
|
L'esdeveniment arrancarà a les 17.00 hores en la sala multi usos de l'edifici Espaitec 2. Durant dues hores, les empreses disposaran de cinc minuts de presentació de projecte i altres cinc minuts de discussió en els quals defensar el seu projecte empresarial davant el públic assistent, contestant preguntes i aclarint observacions. En definitiva, empresaris d'èxit, professors i col·laboradors del programa posaran a prova el coneixement adquirit per les empreses des del passat mes de juny, mentre que l'organització del programa analitzarà l'evolució dels projectes i la capacitat d'adaptar el coneixement transmès.
|
El evento arrancará a las 17.00 horas en la sala multiusos del edificio Espaitec 2. Durante dos horas, las empresas dispondrán de cinco minutos de presentación de proyecto y otros cinco minutos de discusión en los que defender su proyecto empresarial ante el público asistente, contestando preguntas y aclarando observaciones. En definitiva, empresarios de éxito, profesores y colaboradores del programa pondrán a prueba el conocimiento adquirido por las empresas desde el pasado mes de junio, mientras que la organización del programa analizará la evolución de los proyectos y la capacidad de adaptar el conocimiento transmitido.
|
noticia7424.jsonl
|
Amb la fase de formació finalitzada, a l'octubre donarà començament el període de tutorització de projectes. Tres mesos en els quals mantenir reunions periòdiques amb les empreses per a ajudar a posar en pràctica el coneixement adquirit durant la formació, a més d'analitzar la idoneïtat dels projectes per a participar en altres acceleradores i programes de creixement empresarial d'abast nacional.
|
Con la fase de formación finalizada, en octubre dará comienzo el periodo de tutorización de proyectos. Tres meses en los que mantener reuniones periódicas con las empresas para ayudar a poner en práctica el conocimiento adquirido durante la formación, además de analizar la idoneidad de los proyectos para participar en otras aceleradoras y programas de crecimiento empresarial de alcance nacional.
|
noticia7424.jsonl
|
Les empreses participants en aquesta tercera edició són: E-Force (Castelló), Entropy Factory (Les Coves de Vinromà), Ingeniería Interactiva del Ocio Innoibérica (Castelló), Cervezas Badum (Penyíscola), Turrones Agut (Benlloch), Pinosport (Benicàssim), Mediterranean Taste, Wine on Fire (Segorbe), Cocinar Emociones Comunicación (Benicàssim) i Buzzapi (Castellón).
|
Las empresas participantes en esta tercera edición son: E-Force (Castellón), Entropy Factory (Les Coves de Vinromà), Ingeniería Interactiva del Ocio Innoibérica (Castellón), Cervezas Badum (Peñíscola), Turrones Agut (Benlloch), Pinosport (Benicàssim), Mediterranean Taste, Wine on Fire (Segorbe), Cocinar Emociones Comunicación (Benicàssim) y Buzzapi (Castellón).
|
noticia7424.jsonl
|
Informació i inscripcions
|
Información e inscripciones
|
noticia7424.jsonl
|
La Universitat Jaume I ha acollit la presentació oficial del projecte R&I World impulsat per les set universitats valencianes que formen part de la Red d'Universitats Valencianes per al foment de la R+D+i (RUVID) amb la finalitat de millorar les xifres de participació dels seus investigadors en programes internacionals, especialment europeus, comptar amb un major retorn per a la Comunitat Valenciana i promoure la mobilitat del personal investigador. El vicerector d’Investigació i Doctorat de l’UJI, Antonio Barba, que actualment ocupa la presidència de RUVID, ha destacat l'esforç realitzat per totes les universitats per a engegar un projecte que, a través de la coordinació per part de RUVID, ajude als investigadors a gestionar amb èxit la sol·licitud de projectes.
|
La Universitat Jaume I ha acogido la presentación oficial del proyecto R&I World impulsado por las siete universidades valencianas que forman parte de la Red de Universidades Valencianas para el fomento de la I+D+i (RUVID) con el fin de mejorar las cifras de participación de sus investigadores en programas internacionales, especialmente europeos, contar con un mayor retorno para la Comunidad Valenciana y promover la movilidad del personal investigador. El vicerrector de Investigación y Doctorado de la UJI, Antonio Barba, que actualmente ocupa la presidencia de RUVID, ha destacado el esfuerzo realizado por todas las universidades para poner en marcha un proyecto que, a través de la coordinación por parte de RUVID, ayude a los investigadores a gestionar con éxito la solicitud de proyectos.
|
noticia7452.jsonl
|
«Volem que el retorn de fons europeus per a R+D siga més important que el que estem tenint» ha explicat Barba, assenyalant que si bé les dades d'obtenció de projectes europeus per part de les universitats són bastant positives, en les dades globals, on s'inclouen empreses i organitzacions, la Comunitat Valenciana està per sota de la mitjana europea. En aquest sentit, ha destacat la importància del projecte R&I World, que compta amb el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat per als anys 2015 i 2016.
|
«Queremos que el retorno de fondos europeos para I+D sea más importante que el que estamos teniendo» ha explicado Barba, señalando que si bien los datos de obtención de proyectos europeos por parte de las universidades son bastante positivos, en los datos globales, incluyendo a empresas y organizaciones, la Comunidad Valenciana está por debajo de la media europea. En este sentido, ha destacado la importancia del proyecto R&I World, que cuenta con el respaldo del Ministerio de Economía y Competitividad para los años 2015 y 2016.
|
noticia7452.jsonl
|
La presentació del projecte ha comptat també amb la presència de la directora General de Recerca Científica i Tècnica del Ministeri d'Economia i Competitivitat, Marina Villegas, la qual ha destacat així mateix la importància d'oferir serveis als grups de recerca que afavoreixen una major presència en els projectes finançats per la Unió Europea. En aquest sentit, ha assenyalat que Espanya aporta el 9,5% del pressupost de més de 77.000 milions d'euros destinat a la convocatòria Horitzó 2020. Villegas ha indicat que enguany s'estan incrementant els fons europeus per a projectes de recerca amb participació espanyola, i confia que accions com la presentada a l’UJI ajuden a mantenir aquesta tendència.
|
La presentación del proyecto ha contado también con la presencia de la directora General de Investigación Científica y Técnica del Ministerio de Economía y Competitividad, Marina Villegas, la cual ha destacado asimismo la importancia de ofrecer servicios a los grupos de investigación que favorezcan una mayor presencia en los proyectos financiados por la Unión Europea. En este sentido, ha señalado que España aporta el 9,5% del presupuesto de más de 77.000 millones de euros destinado a la convocatoria Horizonte 2020. Villegas ha explicado que este año se están incrementando los fondos europeos para proyectos de investigación con participación española, y confía en que acciones como la presentada en la UJI ayuden a mantener esta tendencia.
|
noticia7452.jsonl
|
La jornada s’ha completat amb la participació de Pilar Durá, gerent de RUVID, qui, junt a altres membres de la xarxa valenciana, ha presentat els serveis de suport a la internacionalització en el sistema universitari valencià oferits a través del projecte R&I World by RUVID. Entre ells cal destacar els serveis de Mentoring i Pre-avaluació de propostes, en els quals científics experimentats en programes europeus i en l'avaluació de projectes col·laboren per a així compartir el coneixement adquirit i incrementar la qualitat de les propostes presentades. El personal de RUVID, a més de gestionar aquestes peticions, ofereix assistència en la redacció de propostes i la cerca de socis, i informa sobre convocatòries i espais disponibles per a reunions a Brussel·les. Com a Centre de Mobilitat Euraxess a la Comunitat Valenciana, RUVID també dóna ajuda en aspectes pràctics a investigadors desplaçats i difon beques i vacants de recerca.
|
La jornada se ha completado con la participación de Pilar Durá, gerente de RUVID, quien, junto a otros miembros de la red valenciana, ha presentado los servicios de apoyo a la internacionalización en el sistema universitario valenciano ofrecidos a través del proyecto R&I World by RUVID. Entre ellos cabe destacar los servicios de Mentoring y Pre-evaluación de propuestas, en los que científicos experimentados en programas europeos y en la evaluación de proyectos colaboran para así compartir el conocimiento adquirido e incrementar la calidad de las propuestas presentadas. El personal de RUVID, además de gestionar estas peticiones, ofrece asistencia en la redacción de propuestas y la búsqueda de socios, e informa sobre convocatorias y espacios disponibles para reuniones en Bruselas. Como Centro de Movilidad Euraxess en la Comunitat Valenciana, RUVID también presta ayuda en aspectos prácticos a investigadores desplazados y difunde becas y vacantes de investigación.
|
noticia7452.jsonl
|
Els serveis oferits des de RUVID estan pensats especialment per a investigadors sense experiència prèvia en programes internacionals i per als grups que, havent participat ja en projectes europeus com a socis, desitgen passar a ser coordinadors de projectes. Poden beneficiar-se d'aquests serveis els investigadors i investigadores en actiu d'alguna de les set universitats associades a RUVID i de centres del CSIC a la Comunitat Valenciana.
|
Los servicios ofrecidos desde RUVID están pensados especialmente para investigadores sin experiencia previa en programas internacionales y para los grupos que, habiendo participado ya en proyectos europeos como socios, deseen pasar a ser coordinadores de proyectos. Pueden beneficiarse de estos servicios los investigadores e investigadoras en activo de alguna de las siete universidades asociadas a RUVID y de centros del CSIC en la Comunitat Valenciana.
|
noticia7452.jsonl
|
Fotografies
|
Fotografías
|
noticia7452.jsonl
|
L'Associació Espanyola d'Economia Internacional i Finances (AEEFI) i l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat Jaume I (IEI), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-real, han celebrat les XIX Jornades d'Economia Internacional i el 7th Meeting on International Economics a la seu de l’UJI a Vila-real.
|
La Asociación Española de Economía Internacional y Finanzas (AEEFI) y el Instituto de Economía Internacional de la Universitat Jaume I (IEI), con la colaboración del Ayuntamiento de Vila-real, han celebrado las XIX Jornadas de Economía Internacional y el 7th Meeting on International Economics en la sede de la UJI en Vila-real.
|
noticia5057.jsonl
|
Gabriel Quirós, director adjunt del Fons Monetari Internacional, ha oferit la ponència plenària sobre la digitalització i la disminució de la productivitat. En la seua intervenció, ha explicat que, en efecte, «hi ha hagut un descens en el creixement de la productivitat, però no en la mesura que mostren les xifres del PIB», ja que cal tenir en compte altres factors clau. En aquest sentit, ha assenyalat que «un dels principals problemes a l'hora de mesurar la productivitat té a veure amb el canvi que ha comportat l'aparició de productes digitals que no es comptabilitzen en el mercat de producció, com els serveis que utilitzem a través d'Internet, i les dificultats en els ajustos de preu amb la digitalització».
|
Gabriel Quirós, director adjunto del Fondo Monetario Internacional, ha ofrecido la ponencia plenaria sobre la digitalización y la disminución de la productividad. En su intervención, ha explicado que, en efecto, «ha habido un descenso en el crecimiento de la productividad, pero no en la medida que muestran las cifras del PIB» ya que hay que tener en cuenta otros factores clave. En este sentido, ha señalado que «uno de los principales problemas al medir la productividad tiene que ver con el cambio que ha supuesto la aparición de productos digitales que no se contabilizan en el mercado de producción, como los servicios que utilizamos a través de Internet, y las dificultades en los ajustes de precio con la digitalización».
|
noticia5057.jsonl
|
No obstant això, Quirós ha apuntat que fins i tot tenint en compte la digitalització segueix havent-hi una problemàtica en el mesurament de la productivitat, perquè hi ha altres dimensions que cal sospesar com, per exemple, l'envelliment de la població. Així mateix, ha explicat que «gran part d'aquests mesuraments poc precisos vénen d'exagerar l'increment dels preus perquè no es va realitzar una correcta correcció d'aquests i, com a conseqüència, ha ocorregut un efecte simètric en la inflació, especialment en economies com el Japó o la Zona Euro, on s'ha produït una digitalització molt ràpida i un procés de deflació».
|
No obstante, Quirós ha apuntado que incluso teniendo en cuenta la digitalización sigue habiendo una problemática en la medición de la productividad porque hay otras dimensiones que hay que sopesar como, por ejemplo, el envejecimiento de la población. Así mismo, ha explicado que «gran parte de estas mediciones poco precisas vienen de exagerar el incremento de los precios porque no se realizó una correcta corrección de los mismos y, como consecuencia, ha ocurrido un efecto simétrico en la inflación, especialmente en economías como Japón o la zona euro, donde se ha producido una digitalización muy rápida y un proceso de deflación».
|
noticia5057.jsonl
|
Fotografies
|
Fotografías
|
noticia5057.jsonl
|
El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat Jaume I de Castelló (Espaitec) amb el suport de la Diputació de Castelló ha celebrat la cinquena sessió de «La Clau de la Innovació», un debat obert i participatiu entre experts i ciutadania per a abordar temes relacionats amb la innovació.
|
El Parque Científico y Tecnológico de la Universitat Jaume I de Castelló (Espaitec) con el apoyo de la Diputació de Castelló ha celebrado la quinta sesión de «La Clau de la Innovació», un debate abierto y participativo entre expertos y ciudadanía para abordar temas relacionados con la innovación.
|
noticia3265.jsonl
|
En aquesta ocasió el debat, moderat per Juan Antonio Bertolín, director de Espaitec, s'ha centrat en el concepte de digitalització aplicat a educació, sanitat, indústria i administració pública, sense oblidar l'impacte que la COVID-19 ha generat en l'acceleració del procés de digitalització i la perspectiva de l'usuari.
|
En esta ocasión el debate, moderado por Juan Antonio Bertolín, director de Espaitec, se ha centrado en el concepto de digitalización aplicado a educación, sanidad, industria y administración pública, sin olvidar el impacto que la COVID-19 ha generado en la aceleración del proceso de digitalización y la perspectiva del usuario.
|
noticia3265.jsonl
|
Borja Colón, cap del Servei d'Administració i Innovació Pública de la Diputació de Castelló, ha iniciat el debat reflexionant sobre el paper de l'administració pública. Durant la seua intervenció ha ressaltat el treball de la institució local per a promoure el govern obert i ha fet una crida a les institucions públiques perquè promoguen la transformació digital i així aconseguir un nou model de governança on les persones siguen el centre de tota acció.
|
Borja Colón, jefe del Servicio de Administración e Innovación Pública de la Diputació de Castelló, ha iniciado el debate reflexionando sobre el papel de la administración pública. Durante su intervención ha resaltado el trabajo de la institución local para promover el gobierno abierto y ha hecho una llamada a las instituciones públicas para que promuevan la transformación digital y así alcanzar un nuevo modelo de gobernanza donde las personas sean el centro de toda acción.
|
noticia3265.jsonl
|
En la seua opinió, la transformació digital és superior a l'administració electrònica. L'administració electrònica dóna drets a ciutadans en la seua relació amb l'administració, mentre que la transformació digital va més lluny, implica incorporar en la lògica dels poders públics la tecnologia com a lògica de funcionament d'organització, és a dir, adaptar els serveis a la lògica del ciutadà oferint serveis més ràpids, precisos, de major qualitat i amb un cost més baix.
|
En su opinión, la transformación digital es superior a la administración electrónica. La administración electrónica da derechos a ciudadanos en su relación con la administración, mientras que la transformación digital va más lejos, implica incorporar en la lógica de los poderes públicos la tecnología como lógica de funcionamiento de organización, es decir, adaptar los servicios a la lógica del ciudadano ofreciendo servicios más rápidos, precisos, de mayor calidad y con un coste más bajo.
|
noticia3265.jsonl
|
Patricia García Zapico, directora general d'Innovació i Promoció de l'Ajuntament de Gijón, ha remarcat el repte d'alinear les tecnologies perquè la gestió dels assumptes públics siga més fàcil, tant per a ciutadans com entitats. Això implica repensar el model actual perquè l'administració no és una empresa privada, té altres valors de vocació pública que han de traduir-se en models amigables.
|
Patricia García Zapico, directora general de Innovación y Promoción del Ayuntamiento de Gijón, ha remarcado el reto de alinear las tecnologías para que la gestión de los asuntos públicos sea más fácil, tanto para ciudadanos como entidades. Esto implica repensar el modelo actual pues la administración no es una empresa privada, tiene otros valores de vocación pública que deben traducirse en modelos amigables.
|
noticia3265.jsonl
|
Jordi Adell Segura, director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, ha parlat sobre l'estat de la transformació digital en l'educació, destacant que és urgent realitzar un procés d'alfabetització digital introduint la competència digital a les escoles. «Si la digitalització és un procés de transformació profund, la competència digital ha d'anar més enllà de la competència instrumental per a no crear sol ciutadans competents digitals, sinó ciutadans digitals crítics capaços de prendre decisions», ha afirmat.
|
Jordi Adell Segura, director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la Universitat Jaume I, ha hablado sobre el estado de la transformación digital en la educación, destacando que es urgente realizar un proceso de alfabetización digital introduciendo la competencia digital en las escuelas. «Si la digitalización es un proceso de transformación profundo, la competencia digital tiene que ir más allá de la competencia instrumental para no crear solo ciudadanos competentes digitales, sino ciudadanos digitales críticos capaces de tomar decisiones», ha afirmado.
|
noticia3265.jsonl
|
Sobre l'educació en tecnologies, Adell ha destacat que s'ha de començar per la competència digital de docents, sanitaris i altres perfils professionals, perquè la COVID-19 ha posat de manifest moltes manques. Respecte al model de fer tecnologia, Adell ha ressaltat que assumir que només existeix el model neoliberal centrat en l'obsolescència programada i l'ús de dades és un error. Existeixen tendències com ara la slow tech, que aposta per models centrats en els ciutadans, justos, nets i bons des del disseny.
|
Sobre la educación en tecnologías, Adell ha destacado que se debe empezar por la competencia digital de docentes, sanitarios y otros perfiles profesionales, pues la COVID-19 ha puesto de manifiesto muchas carencias. Respecto al modelo de hacer tecnología, Adell ha resaltado que asumir que solo existe el modelo neoliberal centrado en la obsolescencia programada y el uso de datos es un error. Existen tendencias como la slow tech, que apuesta por modelos centrados en los ciudadanos, justos, limpios y buenos desde el diseño.
|
noticia3265.jsonl
|
La transformació digital en la salut ha estat representada per Miguel Ángel de la Cámara Egea, secretari de l'Associació d'Investigadors en eSalud (AIES), qui ha posat l'accent en la importància de les tecnologies mèdiques com a eines de suport d'ajuda a la decisió i augment de la precisió diagnòstica. En aquesta línia, ha ressaltat la clara irrupció de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la cirurgia i la radiologia.
|
La transformación digital en la salud ha estado representada por Miguel Ángel de la Cámara Egea, secretario de la Asociación de Investigadores en eSalud (AIES), quien ha hecho hincapié en la importancia de las tecnologías médicas como herramientas de soporte de ayuda a la decisión y aumento de la precisión diagnóstica. En esta línea, ha resaltado la clara irrupción de la inteligencia artificial en el ámbito de la cirugía y la radiología.
|
noticia3265.jsonl
|
José Antonio Heredia Álvaro, director de la Càtedra indústria 4.0 de la Universitat Jaume I, ha exposat el punt de vista de la digitalització en la indústria i destacat la interacció i les dades com a elements claus del procés. «Els canvis en la indústria vénen derivats per la universalitat. Canvien les tecnologies, però la cultura de la gestió basada en les dades es manté i està impregnada en el nostre sistema industrial. En l'actualitat, el focus ja no està en les dades, sí en la utilització de models d'anàlisis de dades més sofisticades com per exemple els mètodes d'intel·ligència artificial».
|
José Antonio Heredia Álvaro, director de la Cátedra industria 4.0 de la Universitat Jaume I, ha expuesto el punto de vista de la digitalización en la industria y destacado la interacción y los datos como elementos claves del proceso. «Los cambios en la industria vienen derivados por la universalidad. Cambian las tecnologías, pero la cultura de la gestión basada en los datos se mantiene y está impregnada en nuestro sistema industrial. En la actualidad, el foco ya no está en los datos, sí en la utilización de modelos de análisis de datos más sofisticados como por ejemplo los métodos de inteligencia artificial».
|
noticia3265.jsonl
|
El ciutadà, com a gran oblidat en el procés de transformació digital, ha estat representat per Miguel Pérez Subías, president de l'Associació d'Usuaris d'Internet (AUI). Subías ha destacat que en tot aquest procés de digitalització s'han intentat resoldre els problemes de l'administració i les empreses, no el dels ciutadans. És necessari posar a l'usuari en el centre del procés per a aconseguir millors resultats.
|
El ciudadano, como gran olvidado en el proceso de transformación digital, ha estado representado por Miguel Pérez Subías, presidente de la Asociación de Usuarios de Internet (AUI). Subías ha destacado que en todo este proceso de digitalización se han intentado resolver los problemas de la administración y las empresas, no el de los ciudadanos. Es necesario poner al usuario en el centro del proceso para conseguir mejores resultados.
|
noticia3265.jsonl
|
En un moment on les dades són crítiques, Subías ha destacat que l'oblit del ciutadà s'evidencia en la seua capacitat per a generar dades que no obstant això no pot controlar. També ha fet especial esment al dret a estar connectat. És a dir, no sols tindre accés a internet, també les habilitats necessàries per a fer un correcte ús d'aquestes. Finalment, ha remarcat la importància del dret a la privacitat i a la transparència, «estem perdent la capacitat de ser lliures, tot deixa rastre i petjada en aquestes ciutats digitals», ha conclòs.
|
En un momento donde los datos son críticos, Subías ha destacado que el olvido del ciudadano se evidencia en su capacidad para generar datos que sin embargo no puede controlar. También ha hecho especial mención al derecho a estar conectado. Es decir, no solo tener acceso a internet, también las habilidades necesarias para hacer un correcto uso de las mismas. Por último, ha remarcado la importancia del derecho a la privacidad y a la transparencia, «estamos perdiendo la capacidad de ser libres, todo deja rastro y huella en estas ciudades digitales», ha concluido.
|
noticia3265.jsonl
|
Durant el debat tots els experts han coincidit en la capacitat acceleradora que la COVID-19 ha generat en els processos de digitalització, també en la seua capacitat per a evidenciar manques professionals i d'implementació. La pandèmia ha sigut una prova sociològica que ha provocat un avanç de dècades en tan sols mesos, encara que també ha posat sobre la taula tot el que queda per fer i la falta de preparació dels usuaris per a la transformació final.
|
Durante el debate todos los expertos han coincidido en la capacidad aceleradora que la COVID-19 ha generado en los procesos de digitalización, también en su capacidad para evidenciar carencias profesionales y de implementación. La pandemia ha sido una prueba sociológica que ha provocado un avance de décadas en tan solo meses, aunque también ha puesto sobre la mesa todo lo que queda por hacer y la falta de preparación de los usuarios para la transformación final.
|
noticia3265.jsonl
|
La Universitat Jaume I de Castelló ha presentat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de la ciutat de València l’últim títol de la col·lecció «Fundació Càtedra Soler i Godes» La represa del Moviment Freinet (1964-1974) a càrrec dels seus coordinadors, Alfred Ramos i Ferran Zurriaga. La portada de l’obra ha sigut realitzada pel catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts Wences Rambla.
|
La Universitat Jaume I de Castelló ha presentado en Octubre Centre de Cultura Contemporània de la ciudad de València el último título de la colección «Fundació Càtedra Soler i Godes» La represa del Moviment Freinet (1964-1974) a cargo de sus coordinadores Alfred Ramos y Ferran Zurriaga. La portada de la obra ha sido realizada por el catedrático de Estética y Teoría de las Artes Wences Rambla.
|
noticia3573.jsonl
|
En el llibre diferents professionals de la docència de nivells educatius variats posen en relleu el trenat d’un prodigiós fil de plata que intenta recuperar i reescriure la història del moviment Freinet i la seua lluita per una escola alternativa. Les descripcions detallades del moment històric, de l’entorn local i de les condicions polítiques i culturals contextualitzen el valor pedagògic de les experiències que s'hi relaten. Constitueixen una admirable crònica de la resistència d’un moviment per portar a la pràctica les seues idees de renovació pedagògica i de canvi social, defensa de la dignitat de la infància i coherència radical en el seu ofici docent.
|
En el libro diferentes profesionales de la docencia de niveles educativos variados ponen de relieve el trenzado de un prodigioso hilo de plata que intenta recuperar y reescribir la historia del movimiento Freinet y su lucha por una escuela alternativa. Las descripciones detalladas del momento histórico, del entorno local y de las condiciones políticas y culturales contextualizan el valor pedagógico de las experiencias que en ellas se relatan. Constituyen una admirable crónica de la resistencia de un movimiento para llevar a la práctica sus ideas de renovación pedagógica y de cambio social, defensa de la dignidad de la infancia y coherencia radical en su oficio docente.
|
noticia3573.jsonl
|
Espaitec va organitzar el taller en línia «Introducció al Mindfulness Executiu» per a millorar el benestar i la salut del personal laboral de les empreses de la província de Castelló.
|
Espaitec organizó el taller online «Introducción al Mindfulness Ejecutivo» para mejorar el bienestar y la salud del personal laboral de las empresas de la provincia de Castellón.
|
noticia2674.jsonl
|
En la sessió formativa celebrada el dijous 25 de març els participants van poder valorar les seues pròpies capacitats per a millorar la seua productivitat. L'ús de les tecnologies transformadores ha permés millorar el somni, la meditació i la gestió de l'estrés, afavorint els baixos nivells de relaxació i fomentant el benestar i la salut.
|
En la sesión formativa celebrada el jueves 25 de marzo los participantes pudieron valorar sus propias capacidades para mejorar su productividad. El uso de las tecnologías transformadoras han permitido mejorar el sueño, la meditación y la gestión del estrés, favoreciendo los bajos niveles de relajación y fomentando el bienestar y la salud.
|
noticia2674.jsonl
|
El taller en línia va ser dirigit per Jimmy Pons, amb més de 20 anys d'experiència en l'àmbit de l'emprenedoria, la innovació, la tecnologia i el coaching personal. Ha treballat en temes de qualitat amb l'ICTE, va ser director de Màrqueting de l'ITH. ideòleg de Fiturtech i responsable Innovació en Destins Rumb. També és docent de l'EOI, EDEM, JSF Travel & Tourism, CETT en innovació, transformació digital i Mindfulness Executiu i intel·ligència emocional.
|
El taller online fue dirigido por Jimmy Pons, con más de 20 años de experiencia en el ámbito del emprendimiento, la innovación, la tecnología y el coaching personal. Ha trabajado en temas de calidad con el ICTE, fue director de Marketing del ITH. Ideólogo de Fiturtech y responsable Innovación en Destinos Rumbo. También es docente de la EOI, EDEM, JSF Travel & Tourism, CETT en innovación, transformación digital y Mindfulness Ejecutivo e inteligencia emocional.
|
noticia2674.jsonl
|
Durant el taller en línia es van tractar aspectes com el maneig de l'estrés en el terreny professional, human to human màrqueting o què pot fer la tecnologia pel benestar. Jimmy Pons va convidar els participants a reflexionar sobre la muntanya russa emocional de la vida diària, aprendre tècniques per a ser més productius i no procrastinar (acció o hàbit de retardar activitats o situacions que han d'atendre's), així com eines per a aconseguir un estat de benestar a través de la intel·ligència emocional.
|
Durante el taller online se trataron aspectos como el manejo del estrés en el terreno profesional, el human to human marketing o qué puede hacer la tecnología para el bienestar. Jimmy Pons invitó a los participantes a reflexionar sobre la montaña rusa emocional de la vida diaria, aprender técnicas para ser más productivos y no procrastinar (acción o hábito de retrasar actividades o situaciones que deben atenderse), así como herramientas para alcanzar un estado de bienestar a través de la inteligencia emocional.
|
noticia2674.jsonl
|
Pons va animar als participants a introduir el mindfulness en la seua rutina diària, mentre es fan activitats tan comunes com prendre un café, dutxar-se, raspallar-se les dents i fins i tot en rentar els plats. Un altre punt que va destacar va ser la importància de la meditació per a practicar la concentració, mitjançant el control de la respiració «tot comença amb una respiració i així ens n'anem d'aquest món», una reflexió que ens recorda la importància de reaprendre a respirar.
|
Pons animó a los participantes a introducir el mindfulness en su rutina diaria, mientras se hacen actividades tan comunes como tomar un café, ducharse, cepillarse los dientes e incluso al fregar los platos. Otro punto que destacó fue la importancia de la meditación para practicar la concentración, mediante el control de la respiración «todo empieza con una respiración y así nos vamos de este mundo», una reflexión que nos recuerda la importancia de reaprender a respirar.
|
noticia2674.jsonl
|
El pròxim 8 d'abril Jimmy Pons impartirà la segona sessió formativa titulada «Introducció al Mindfulness Executiu II», i on aprofundirà en el mindfulness a través d'un taller en línia predominantment pràctic.
|
El próximo 8 de abril Jimmy Pons impartirá la segunda sesión formativa titulada «Introducción al Mindfulness Ejecutivo II», y donde profundizará en el mindfulness a través de un taller online predominantemente práctico.
|
noticia2674.jsonl
|
El cicle Cuida’t Espaitec és una iniciativa que té com a referència la salut i la cura de les persones que formen part de l'ecosistema innovador i tecnològic de la Universitat Jaume I i del teixit empresarial de la província de Castelló, el qual compta amb la col·laboració de la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana.
|
El ciclo Cuida’t Espaitec es una iniciativa que tiene como referencia la salud y el cuidado de las personas que forman parte del ecosistema innovador y tecnológico de la Universitat Jaume I y del tejido empresarial de la provincia de Castellón, el cual cuenta con la colaboración de la Conselleria de Innovación, Universidades, Ciencia y Sociedad Digital de la Generalitat Valenciana.
|
noticia2674.jsonl
|
La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i creada amb l'objectiu de difondre i implementar els principis de l'economia circular en l'arquitectura dins del context de transició ecològica, ha realitzat la jornada «Renaturalització del medi urbà com a estratègia de l'arquitectura circular», en la qual s'han presentat dos exemples de renaturalització del medi urbà com a eina per a la creació d'entorns urbans més sostenibles, beneficiosos i atractius per a tots: el Jardí de Trini Simó de València i el Jardí del Temps de la Universitat Jaume I.
|
La Cátedra de Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, con el apoyo de la Vicepresidencia Segunda y Conselleria de Servicios Sociales, Igualdad y Vivienda, y creada con el objetivo de difundir e implementar los principios de la economía circular en la arquitectura dentro del contexto de transición ecológica, ha llevado a cabo la jornada «Renaturalización del medio urbano como estrategia de la arquitectura circular», en la que se han presentado dos ejemplos de renaturalización del medio urbano como herramienta para la creación de entornos urbanos más sostenibles, beneficiosos y atractivos para todos: el Jardín de Trini Simó de València y el Jardí del Temps de la Universitat Jaume I.
|
noticia523.jsonl
|
En la presentació, Ángel M. Pitarch ha recordat els principals objectius de la Càtedra d'Arquitectura Circular que dirigeix al costat de M. José Ruá, dins dels quals es troba la renaturalització del medi urbà, que suposa abordar a través del disseny un dels principis de l'economia circular que és regenerar la naturalesa i d'aquesta manera protegir la biodiversitat en els espais públics, la qualitat de vida dels ciutadans i la cura del medi ambient creant ciutats més sostenibles, resilients, segures i inclusives.
|
En la presentación, Ángel M. Pitarch ha recordado los principales objetivos de la Cátedra de Arquitectura Circular que dirige junto a M. José Ruá, dentro de los cuales se encuentra la renaturalización del medio urbano, que supone abordar a través del diseño uno de los principios de la economía circular que es regenerar la naturaleza y de este modo proteger la biodiversidad en los espacios públicos, la calidad de vida de los ciudadanos y el cuidado del medio ambiente creando ciudades más sostenibles, resilientes, seguras e inclusivas.
|
noticia523.jsonl
|
En la jornada han participat tres persones expertes en la matèria que han compartit les seues experiències a través d'alguns treballs desenvolupats en els seus respectius despatxos professionals.
|
En la jornada han participado tres personas expertas en la materia que han compartido sus experiencias a través de algunos trabajos desarrollados en sus respectivos despachos profesionales.
|
noticia523.jsonl
|
En primer lloc, ha intervingut Marcel Cumplido, que al costat de Lara Llop formen SUC arquitectes, despatx especialitzat en la investigació i projectes al voltant del territori, paisatge i espai públic. Cumplido ha fet referència a les moltíssimes dades que defensen que el planeta està canviant a tots els nivells, la principal causa dels quals és l’ésser humà que ha desenvolupat una transformació a escala global. Aquest fet ha donat lloc a una nova era biològica, l’«Antropocè», i ha assenyalat que les qüestions ambientals (catàstrofes naturals, fallades del clima, fenòmens extrems, etc.) són les que més impacte tenen actualment en l'economia, i repercuteixen, fins i tot, en morts prematures per contaminació atmosfèrica. Per tant, no sols ha de vincular-se a conceptes com la qualitat d'aire, sinó també a altres relacionats amb el disseny com és l'efecte de l'illa de calor.
|
En primer lugar, ha intervenido Marcel Cumplido, que junto a Lara Llop forman SUC Arquitectes, despacho especializado en la investigación y proyectos sobre el territorio, paisaje y espacio público. Cumplido ha hecho referencia a los múltiples datos que defienden que el planeta está cambiando a todos los niveles, cuya principal causa es el ser humano que ha desarrollado una transformación a escala global. Este hecho ha dado lugar a una nueva era biológica, el «Antropoceno», y ha señalado que las cuestiones ambientales (catástrofes naturales, fallos del clima, fenómenos extremos, etc.) son las que más impacto tienen actualmente en la economía, repercutiendo, incluso, en muertes prematuras por contaminación atmosférica. Por lo tanto, no solo tiene que vincularse a conceptos como la calidad de aire, sino también a otros relacionados con el diseño como es el efecto de la isla de calor.
|
noticia523.jsonl
|
Cumplido ha indicat que la solució implica plantar arbres, perquè regulen la temperatura, augmenten la biodiversitat urbana, milloren la salut física i mental de les persones i el confort acústic, a més de prevenir les inundacions i filtrar els contaminants atmosfèrics. «I més encara en un panorama climàtic en el qual patim un augment de temperatura i l'alteració del cicle de l'aigua amb un increment de períodes de sequera alternats amb episodis de pluges torrencials», ha assenyalat.
|
Cumplido ha indicado que la solución pasa por plantar árboles, porque regulan la temperatura, aumentan la biodiversidad urbana, mejoran la salud física y mental de las personas y el confort acústico, además de prevenir las inundaciones y filtrar los contaminantes atmosféricos. «Y más aun en un panorama climático en el que sufrimos un aumento de temperatura y la alteración del ciclo del agua con un incremento de periodos de sequía alternados con episodios de lluvias torrenciales», ha señalado.
|
noticia523.jsonl
|
Després de reivindicar que el capital més gran del planeta és el sòl fèrtil, ha presentat el projecte «Hortus Conclusus. El Jardí de Trini Simó», guanyador del concurs d'idees per al desenvolupament d'un solar emblemàtic a València que va aconseguir «salvar-se» de l'especulació immobiliària gràcies a la pressió ciutadana coneguda com «Salvem el Botànic» i que va anar finalment destinat a un espai verd en el qual se sol·licitava desenvolupar un jardí hortofructícola basat en el paisatge de l'horta valenciana.
|
Después de reivindicar que el mayor capital del planeta es el suelo fértil, ha presentado el proyecto «Hortus Conclusus. El Jardín de Trini Simó», ganador del concurso de ideas para el desarrollo de un solar emblemático en València que consiguió «salvarse» de la especulación inmobiliaria gracias a la presión ciudadana conocida como «Salvem el Botànic» y que fue finalmente destinado a un espacio verde en el que se solicitaba desarrollar un jardín hortofrutícola basado en el paisaje de la huerta valenciana.
|
noticia523.jsonl
|
El projecte basat en el model «Hortus Conclusus» (antigues hortes a la ciutat limitades per murs) consta de tres camps de cultiu disposats en diferents bancals i entre dues basses que permeten un circuit de reg continu, tot això delimitat per un mur de tàpia i una massa d'arbres ornamentals que donen resposta als vials rodats. Cadascun dels elements del projecte, ha explicat Cumplido, fa referència a aquells elements (pèrgola, parra, fruiteres, camins, reg a manta…) indispensables per a concebre el paisatge de l'horta. Finalment, ha fet referència a la importància de generar i cuidar la biodiversitat, així com de proporcionar suficient espai i sòl estructural als arbres perquè puguen exercir la seua important funció.
|
El proyecto basado en el modelo «Hortus Conclusus» (antiguas huertas en la ciudad limitadas por muros) consta de tres campos de cultivo dispuesto en diferentes bancales y entre dos balsas que permiten un circuito de riego continuo, todo esto delimitado por un muro de tapia y una masa de árboles ornamentales que dan respuesta a los viales rodados. Cada uno de los elementos del proyecto, ha explicado Cumplido, hace referencia a aquellos elementos (cenador, parra, fruteras, caminos, riego a manta…) indispensables para concebir el paisaje de la huerta. Finalmente, ha hecho referencia a la importancia de generar y cuidar la biodiversidad, así como de proporcionar suficiente espacio y suelo estructural a los árboles para que puedan ejercer su importante función.
|
noticia523.jsonl
|
Durant la segona ponència, J. Ignacio Fuster i Antonio Gallud, de VAM 10 Arquitectura y Paisaje, despatx que va dissenyar el Jardí dels Sentits de l'UJI, han puntualitzat quant ha evolucionat la concepció del paisatge i els espais verds a les ciutats perquè actualment l'entorn s'estudia des d'un punt de vista més ampli i mediambiental, i els jardins han deixat de considerar-se com a elements aïllats per a connectar-se entre si creant una única xarxa verda en l'entorn urbà.
|
Durante la segunda ponencia, J. Ignacio Fuster y Antonio Gallud, de VAM 10 Arquitectura y Paisaje, despacho que diseñó el Jardí dels Sentits de la UJI, han puntualizado cuánto ha evolucionado la concepción del paisaje y los espacios verdes en las ciudades porque actualmente el entorno se estudia desde un punto de vista más amplio y medioambiental, y los jardines han dejado de considerarse como elementos aislados para conectarse entre sí creando una única red verde en el entorno urbano.
|
noticia523.jsonl
|
Fuster i Gallud han explicat el Jardí del Temps, també ubicat a l'UJI. Aquest projecte va sorgir com una aposta clara de la Universitat Jaume I de convertir un vial rodat en un espai verd. Els arquitectes van optar per crear un eix nord-sud que vinculava el cor de la universitat amb el riu Sec que descendeix cap a la ciutat de Castelló, establint noves relacions espacials entre els edificis d'una manera inclusiva i accessible.
|
Fuster y Gallud han explicado el Jardí del Temps, también ubicado en la UJI. Este proyecto surgió como una apuesta clara de la Universitat Jaume I de convertir un vial rodado en un espacio verde. Los arquitectos apostaron por crear un eje norte-sur que vinculaba el corazón de la universidad con el río Seco que desciende hacia la ciudad de Castelló, estableciendo nuevas relaciones espaciales entre los edificios de una manera inclusiva y accesible.
|
noticia523.jsonl
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.